La bella Lola, poema d'amor...
(A tu, mare.) La bella Lola, poema d’amor. No és temps de primaveres tancades amb pany i clau, ni d’estius a la memòria de l’oblit; a cada racó de la ciutat s’hi respira la bella Lola. La bella Lola, sí, la bella Lola. No és només el seu aroma, ni la seva llum, ni és tan sols el seu nom, ni el seus vestits; és la història d’amor d’una nit al meu bressol. La bella Lola sempre somriu, la bella Lola només plora d’amagat, la lluna ho sap i és ella qui m’ho diu. La bella Lola és bella, jove poncella, flor de tot desig; i la lluna també ho sap. La nit es fa dia al seu costat. Bruna de pell i morena de llargs cabells guarda secrets a cada part del seu cos. Dels seus llabis en reservo el seu sabor, a cada carrer oloro el seu perfum a flors. Pètals de gessamí, flor de taronger, unes gotes de rosella i aquella nit, no hi ha petjades sense que es desperti el seu record, a cada racó de la ciutat s’hi respira la bella Lola. La bel