Entrades

Sin poesía no hay ciudad...

Imatge
T odo por decir. N ada que mentir. N o nacimos para callar. L as calles nunca se acostumbraron a enmudecer. (Sin poesía no hay ciudad).

Temptacions...

Imatge
N o sé si sabràs, amor meu, que les meves mans estan xopes de tu, de tu i de les teves galtes i un altre vegada de tu. Xopes de vida, d’aquesta vida i de tu, amor meu. No sé si sabràs també, no sé si voldràs saber, ara que l’hivern és tendre i present, i que la primavera encara s’asseu adormida entre els teus pits ferms i la teva blanc pell, que les meves mans están xopes d’aquesta vida i del teu cos, i també de tu. Xopes de tu, amor meu, xopes de tu i de les teves galtes, i més de tu. No sé si sabràs, amor meu, no sé si saps o si vols saber, o si et queden restes de curiositats amagades, que les meves mans, amor meu, que les meves mans! (Temptacions) Traducción al castellano: Tentaciones… No sé si sabrás, amor mío, que mis manos están llenas de ti, de ti y de tus caricias y otra vez de ti. Llenas de vida, de esta vida y de ti, amor mío. No sé si sabrás también, no sé si querrás saber, aho...

La bella Lola, poema d'amor...

Imatge
(A tu, mare.) La bella Lola, poema d’amor.   No és temps de primaveres tancades amb pany i clau, ni d’estius a la memòria de l’oblit; a cada racó de la ciutat s’hi respira la bella Lola. La bella Lola, sí, la bella Lola. No és només el seu aroma, ni la seva llum, ni és tan sols el seu nom, ni el seus vestits; és la història d’amor d’una nit al meu bressol. La bella Lola sempre somriu, la bella Lola només plora d’amagat, la lluna ho sap i és ella qui m’ho diu. La bella Lola és bella, jove poncella, flor de tot desig; i la lluna també ho sap. La nit es fa dia al seu costat. Bruna de pell i morena de llargs cabells guarda secrets a cada part del seu cos. Dels seus llabis en reservo el seu sabor, a cada carrer oloro el seu perfum a flors. Pètals de gessamí, flor de taronger, unes gotes de rosella i aquella nit, no hi ha petjades sense que es desperti el seu record, a cada racó de la ciutat s’hi respira la bella Lola. La...

2015...

Imatge
R eza una frase que la vida no se mide por las veces que respiras, sino por los momentos que te dejan sin aliento, y eso pretendo yo en el blog, dejaros sin aliento; ¡feliz 2015! aún queda mucha tinta que verter.

Gotes de pluja...

Imatge
Gotes blaves de joia,  avui la nit ens espera sota la pluja. Gotes d’un blau dolç com la teva mirada incerta, incerta d’un blau similar. Plou, i plou, allà fora només plou, i a dins bateguen les gotes rera el vidre, xip xap, -elles fan- xip xap, en una dansa de sons i de balls. I a dins  somriu el foc, i le brases calentes com tu i com jo, i les brases enceses, i les brases rogenques, d’un roig com els teus llabis oberts i molsuts, aquells que també en saben de donar petons. D’un roig similar a aquell que tant m’agrada contemplar, a aquells que tant m’agraden besar. Xip xap, -elles fan- xip xap, en una dansa que nosaltres també sabem ballar. Gotes de pluja, 2014.

El silencio de las flores...

Imatge
El invierno ha llegado de pleno, días fríos y noches aún más frías si cabe. No hay día que invite a la reflexión… son pensamientos en ‘voz’ alta. El silencio de las flores. Ahora que el invierno ha llegado para quedarse, sin hacer preguntas, sin buscar respuestas. Ahora que el frío no apetece y el calor se esconde añorando aquellos brazos donde refugiarse. Ahora que no ya no quedan primaveras sueltas en los bolsillos, dime tú: ¿dónde se ocultan todas las flores? Aún quedan manzanas que morder; solo es tiempo de lo incierto. El silencio de las flores, 2014.

Te vas...

Imatge
Te vas otro año más y hoy tan solo eres una vieja hoja arrugada del calendario. Y ayer lo que fuiste es en lo que hoy te has convertido, en el abrazo de la palabra recuerdo. Aquellos recuerdos que distinguen el olor a colonia al del perfume, aquellos que crean desvelo, aquellos que queman, aquellos que se marchitan, y aquellos que son de lágrima fácil y logran vestirte con una sonrisa. Te vas, te vas este hoy y el año que viene regresas, y mañana todo vuelve a ser nostalgia, y mañana vuelve a ser hoy, y el hoy es el final, y también es el comienzo. Te vas como el último de mis versos, sin rima, pero con la dosis justa de melancolía. Te vas sin mirar hacia atrás y con las alas puestas, y regresas… siempre lo haces, Lo sé. (Te vas, 2014.)