martes, 4 de mayo de 2010

RETALLS...

...i presa d'aquell misteri que la caracteritzava s'endinsà dins el llit del seu estimat sense que ell la sentís. S'apropà al seu cos nu, ell despertà, la mirà i, aleshores, aquella flama que durant molt de temps restà apagada s'encenguè un altre cop. Encara quedaven espurnes. No calia que diguèssin res més, ni una paraula, les seves mirades parlaven per si soles. Els seus cossos es morien de ganes de tornar-se a tenir. Encara s'estimaven.
Havien passat cinc anys desde que ella va desaparèixer sense cap explicació. I ara, la tenia entre els seus braços. No era moment de preguntes. Desitjava tornar a sentir els seus esbufecs. Desitjava tot d'ella.
Van fer l'amor apassionadament. Les seves carícies, els seus petons, el seu cos... Cada moviment era una onada de plaer. No recordava haver fet l'amor amb ella d'aquesta manera. Els llençols humits i la flaire que se sentia ho demostrava.
Ella quedà adormida entre els seus braços, ell romanguè despert.
Intentava buscar explicacions de la seva fugida. Encara es preguntava el perquè. Ho havia fet els darrers anys, no va obtenir cap resposta i no esperava obtenir-la ara.
Era tant misteriosa tota ella! Però l'estimava, la seguia estimant.
Potser demà, ella, li ho explicaria tot. Potser quan es despertés hauria tornat a fugir, …no ho sabia pas. De totes maneres eren lliures, res no els lligava. Així ho havien parlat quan van començar la seva relació. Però això no deixava que sentís un neguit, no suportaria tornar a perdre-la.
Estava cansat, finalment s’adormí.

...

Els llums de la ciutat encara restaven encesos. Ningú pel carrer. El sol haviat sortiria. De cop i volta una ombra aparegué lliscant per sota d’un balcó. Semblava una dona. Arrancà a còrrer.
Però, qui era? Que feia a aquelles hores? Per què fugia? On anava?
Mentres, a dalt, un home dormia plàcidament amb un somriure a la cara...

No hay comentarios:

Publicar un comentario