Com dir-te t’estimo si la paraula tremola en els meus llavis i el sentiment m’ennuega. Com dir-te amor meu que t'estimo si les llàgrimes em vessen d'alegria i la teva presència en els meus pensaments m'entendreix. Com dir-te que de veritat t'estimo, com? (11 Novembre 2011) “Como decirte te quiero si la palabra tiembla en mis labios y el sentimiento me paraliza. Como decirte amor mío que te quiero si mis lágrimas florecen de alegría y tu presencia en mis pensamientos me enternece. Como decirte que de verdad te quiero, ¿cómo?” ¿Cómo hacerlo? Solo nosotros tenemos la respuesta. Es hermoso sentir un “te quiero”, muy hermoso. No deja de sorprenderme la gente que tiene esa capacidad de decirlo, y más, de demostrarlo. Y solo de corazón se puede hacer. Ese sentimiento que nace de nuestro interior, como una semilla, y lo vamos alimentando poquito a poco… hasta que florece. Cuanta ternura, cuanto amor, cuanta sensibilidad encierra esta hermosa palabra. Y no vale decir
Un humil anonim de igualada al qui l'hi ha agradat molt el teu blog.
ResponEliminaEl Espíritu en mí se encuentra identificado con el espíritu presente en ti.
Moltes gràcies, humil igualadí, per passejar-te per aquest blog, un veritable plaer! :)
ResponEliminaUna abraçada, namasté!
la veritat he estat donant un cop d'ull i tot es molt interessant!!i de la manera que escrius enamora!!
ResponEliminaabraçada!;)
Bon dia essència!!magradaria que hem recomanesis algun llibre!un dels ultims que he llegit entre ells; sincrodestino ( deepak chopra ), el secreto,mas alla del secreto, déjame que te cuente... ( Jorge Bucay ).
ResponEliminagracies...!!
Bon dia, anònim!
ResponEliminaSobre el mateix tipus de llibres que acabes de llegir et puc recomenar "Once minutos" de Paulo Coelho, molt interessant, l'acabo de llegir fa poc. És la historia d'una noia que es fa prostituta; n'aprens molt del seu coratge per tirar endavant.
"El caballero de la armadura oxidada" és un petit conte-fabula, aquesta es la versió masculima, la femenina es "La princesa que no creía en los cuentos de hadas", els he llegit tot dos i força interesants també.
Un altre que et pot agradar es "La bona Sort (claus per la prosperitat)" d'Alex Rovira i Fernando Tríes de Bes, escrit en forma de llegenda és molt actual amb els dies que avui transcorren en la nostra societat; em va agradar molt.
I del tipus novela però que et fan pensar també, acabo de llegir "Tokio Blues" d'en Murakani un autor japonés. Tot comença amb una cançó del Beatles, Norwegian Wood i tracta sobre el tema de la mort, en aquest cas suïcidi, i del sexe. Fa poc també van fer la pel·licula.
Murakami es un autor que, o t'agrada, o no t'agrada gens. Ara mateix tinc 4 llibres més a l'estanteria d'ell que esperen ser llegits.
Actualment estic llegint "El rumor del oleaje" d'en Mishima, un altre autor japonés... es la història d'amor entre dos joves que viuen en un petit poble pescador.
Ja en tens uns quants... :)
Gaudeix de la lectura!
Gràcies a tu! Una abraçada.
moltes gracies per les recomanacions!!!encara no he decidit el llibre, pero segur que el llibre que llegeixi, sera el que ting que llegir!!
ResponEliminanamasté!
Tus versos tienen la esencia de la dulzura y del amor, transmiten mucha belleza.
ResponEliminaUn beso.
Gracias María! Besitos...
ResponElimina