A Gala...

© ‘Gala despullada d’esquena’ 1960. Salvador Dalí.
Oli sobre tela. 42 x 32 cm. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres.



No la buscava a ella, però tinc a Gala tant present que el seu passat, ara mateix, és a dins meu… i m’agrada.



A Gala…

Nua,
axí,
mostrant-se al món que la va veure néixer
i sense cap vergonya de per mig.
Tant nua que és difícil adonar-s’en de quelcom
ocult al seu cos,
o potser sí.
Nua de pell i de veu
però vestida de silenci.
Un silenci llarg i valent
que crida l’atenció.
Un silenci que amaga qualsevol conversa d’amor
abans tinguda.
Ella n’és l’exemple de que els secrets
mantenen totes les seves lletres,
desde la primera
fins l’última
passant per el punt i apart
i de vegades final.
Nua,
axí,
mostrant-se a tothom com potser volia ésser ella.
De vegades tant nua
que et sembla estar contemplant una obra d’art,
…i jo em deleixo.
Nua com un cel despullat,
però vestida d’un cert aire de l’Empordà.
Musa anhelada,
Gala estimada,
quasi no sé res de tu
ni del teu veritable amor,
que amagues tu tant nua?
Que és allò que tant et dol i no vols que ningú sàpiga?
Si fossis aquí et diria:

 despulla la teva ànima petita oliveta
i no ens deixis orfes de la ‘teva’ historia
o potser ho acabi fent jo...

…però  sé que ja no hi ets.
Seguiré contemplant-te.




© eva.
(A Gala, 2013)
Tots els drets reservats.



__________________


No la buscaba a ella, pero tengo a Gala tan presente que su pasado, ahora mismo, está dentro de mí… y me gusta.



A Gala…


Desnuda,
así,
mostrándose al mundo que la vio nacer
y sin ninguna vergüenza de por medio.
Tan desnuda que era difícil darse cuenta de algo
oculto en su cuerpo,
o quizá sí.
Desnuda de piel y de voz,
pero vestida de silencio.
Un silencio largo y decidido
que llama la atención.
Un silencio que guarda
cualquier conversación de amor
antes tenida.
Ella es el ejemplo de que los secretos
mantienen todas sus letras;
desde la primera
hasta la última,
pasando por el punto y aparte y,
a veces,
hasta final.
Desnuda,
así,
mostrándose a todos como quizá ella quería.
A veces tan desnuda
que parece estar contemplando una obra de arte…
y yo me deleito.
Desnuda como un cielo despojado,
pero vestida como una cierta brisa de l’Empordà.
Musa anhelada,
Gala querida,
casi no sé nada de ti
ni de tu amor verdadero,
¿qué ocultas tú tan desnuda?
¿Qué es eso que tanto te duele y no quieres que nadie sepa?
Si estuvieras aquí te diría:

desnuda tu alma pequeña ‘olivita’
y no nos dejes huérfanos de ‘tu’ historia
o puede que lo acabe haciendo yo…

..pero sé que ya no estás.
Seguiré contemplándote. 



© eva.
(A Gala, 2013)
Todos los derechos reservados.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Com dir-te t'estimo...