Anhels...

Que no quedi cap esquitx en les teves galtes,

que l'esquitx, llàgrima vessada, no deixi petjada,

que les teves galtes rosades continuiïn plenes de vida,

i que l'última llàgrima sigui l'antesala d'aquell arc de sant martí

que tant ens agrada contemplar.

Que no quedi cap engruna de tristessa en els teus ulls,

que les engrunes són com misèries de pa,

però que fan feliços a molts dels ocells.

De la vida la mort i de la mort el record...

però mentres la vida es gronxi no deixis mai

que les teves ales parin de bategar.

La lluita, el valor, els somnis,

estimar per sobre de tot,

les mans plenes d'anhels, el cos nu

i els peus aferrats a la terra que t'ha vist nèixer;

que les robes nomes tapen vergonyes,

i el somriure sol mossegar

quan les llàgrimes besen les boques tancades per les pors.

Que no quedi cap mostra de tristessa en els teus ulls,

que la vida t'espera...

(Anhels, 2014.)