Llavors...



Quan es faci l'amor.
Quan s'adormin les pors,
i es desperti la mandra.
Quan es faci tot ell.
Quan la paraula s'assegui
estesa a la falda
i les mans siguin plenes
i estiguin obertes
i enceses les pells.
Quan
es
faci
l'amor
i
es
conjugui
al
teu
cor.
Fora retrets,
tardors amagades
i un trist hivern
a la vora del foc.
Quan es faci l'amor,
recorda-ho per sempre
i no oblidis, mai més,
el
seu
nom.
Mai tinguis pressa,
ni tanquis els ulls,
que la vida també és això
i l'amor no s'apaga
si els anhels són ben desperts.
Quan es faci l'amor
i el record torni a casa,
i els carrers siguin buits
per la gent.
(cap més soroll)
Quan es faci l'amor,
i tu estiguis sol,
no tinguis mai por.
Si la nit et troba
i el dia s'amaga
i encara no hi sóc,
vés a la cuina,
(no tinguis mai por)
i obre el calaix.
Quatre draps vells,
una cullera,
i al fons la veuràs.
Què la lluna ni res es mostra
si les venes no cauen a terra
i els braços creuats
resten cecs i amagats.
Quan es faci l'amor,
quan es faci tot ell,
somriu-li també.
I si el dia es lleva i
tu encara restes amb ell,
no passis ànsia,
no tornis pas a tenir por,
que alhora vol dir
que ha nascut,
que ha crescut,
(des de el fons)
quelcom ben bonic;
quan es faci l'amor,
quan ens faci l'amor.
I si creus que la vida
no te'l dóna,
dóna-li
tu
primer.
Si tu ho fas, amb amor!
Estimar, estimar per sobre de tot.




 (Llavors) Agost 2016.



P.D. A la vida hem de construir ponts plens d'amor. L'amor primer es 'construeix' i després es fa.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Com dir-te t'estimo...