Llavors...
Quan es faci l'amor.
Quan s'adormin les
pors,
i es desperti la
mandra.
Quan es faci tot ell.
Quan la paraula
s'assegui
estesa a la falda
i les mans siguin
plenes
i estiguin obertes
i enceses les pells.
Quan
es
faci
l'amor
i
es
conjugui
al
teu
cor.
Fora retrets,
tardors amagades
i un trist hivern
a la vora del foc.
Quan es faci l'amor,
recorda-ho per sempre
i no oblidis, mai més,
el
seu
nom.
Mai
tinguis pressa,
ni tanquis els ulls,
que la vida també és
això
i l'amor no s'apaga
si els anhels són ben desperts.
Quan es faci l'amor
i el record torni a
casa,
i els
carrers siguin buits
per la
gent.
(cap més soroll)
Quan es faci l'amor,
i tu estiguis sol,
no tinguis mai por.
Si la nit et troba
i el dia s'amaga
i encara no hi sóc,
vés a la cuina,
(no tinguis mai por)
i obre el calaix.
Quatre draps vells,
una cullera,
i al fons la veuràs.
Què la lluna ni res es
mostra
si les venes no cauen
a terra
i els
braços creuats
resten
cecs i amagats.
Quan es faci l'amor,
quan es faci tot ell,
somriu-li també.
I si el dia es lleva i
tu encara restes amb
ell,
no passis ànsia,
no tornis pas a tenir
por,
que alhora vol dir
que ha nascut,
que ha crescut,
(des de el fons)
quelcom ben bonic;
quan es faci l'amor,
quan ens faci l'amor.
I si creus que la vida
no te'l dóna,
dóna-li
tu
primer.
Si tu ho fas, amb
amor!
Estimar, estimar per
sobre de tot.
(Llavors) Agost 2016.
P.D. A la vida hem de
construir ponts plens d'amor. L'amor primer es 'construeix' i després es fa.
una passada
ResponEliminaGràcies!
Elimina