Capvespre al meu cor...
Cada capvespre el sol s’amaga
rera la muntanya de Jericó.
Cada capvespre el sol
s’envà tot ple d’encís.
Pero avui no.
No vol marxar.
Es queda aquí…
quan ja es fa de nit.
Cada capvespre el seu somriure
em fa costat.
Cada capvespre és la lluna
qui escolta les meves oracions.
Però avui no.
No és així.
Avui el sol ha decidit per mi.
Avui l’eclipsi és fa sentir.
És la màgia d’aquesta nit.
És la màgia d’un moment,
…sense fi!
(13 de decembre de 2011)
Atardecer en el corazón…(traducción al castellano)
ResponEliminaCada atardecer el sol se esconde
detrás de la montaña de Jericó.
Cada atardecer el sol
se va lleno de esplendor.
Pero hoy no.
No es así.
Se queda aquí…
cuando la noche ya es presente.
Cada atardecer su sonrisa
me acompaña.
Cada atardecer es la luna
quien escucha mis plegarias.
Pero hoy no.
No es así.
Hoy el sol ha decidido por mí.
Hoy el eclipse se hace sentir.
Es la magia de esta noche.
Es la magia de un momento,
…¡sin fin!